Éssers
Aventures nadalenques, o miracles atemporals
I
Que bonic quan els àngels t'agafen el braç
Una escalforeta, molt agradable
va venir a trobar el meu costat.
Com si un ésser de llum
m'estigués explicant
un conte meravellós
sobre l'univers;
o com si m'estigués cantant
una cançó amb precioses melodies.
Una cançó que parlés,
dels misteris escrits a les estrelles.
Quan vaig sentir una veu.
"Només t'he agafat,
perquè venia un cotxe."
El vaig mirar.
I el vaig escoltar.
I no vaig poder evitar
dins meu sentir:
"Quin braç tan bonic!
M'ha encantat com m'ha agafat,
com diu ell.
Per a mi, és clar,
no sé si he sentit que m'ha agafat,
o tan sols,
que unes ales d'àngel,
m'han acariciat."
II
Sigues feliç
No em necessites a mi,
per a ser feliç.
Segueix el teu rumb,
per a ser feliç.
El que tan sols tu,
saps llegir.
Dins la brúixola
del teu cor.
Aventura't a escoltar,
la cançó que el vent
et dedica a tu,
i tan sols a tu.
La cançó del moviment,
que du el teu nom,
el teu feliç esdeveniment.
III
La música obria el camí
Era de nit.
El cotxe enfilava el destí
d'un dia sense fi,
i la música obria el camí.
Els arbres que passaven pel nostre costat,
s'aturaven una estona,
al marge de l'avinguda,
i sentien la dolça melodia.
Els agradava tant,
que la ballaven
amb el seu cor i el seu fullam.
La música obria el camí
i feia brillar els colors de la nit.
IV
Com es van trobar
La dríade ja ho deia.
Els vostres camins
són dolços destins.
El drac no del tot ho creia.
Fins que un dia
els dubtes es desfeien.
Com es van trobar?
Gràcies a la dríade,
que ja els ho deia?
Qui sap.
Però des d'aquell dia
drac i ser alat,
són a ple vol,
vers l'horitzó
feliçment enlairats.
V
Als braços d'un ós
M'hi abraço.
I els seus braços
m'abracen.
Hi estic tant bé.
Dins els braços d'un ós.
És ple d'amor.
I carinyós.
Agraeixo amb tot el cor,
la seva abraçada.
I quan inicio el gest de partir,
sento que els seus braços segueixen amb mi.
Regalant-me uns segons més.
Regalant-me un viatge més.
Als braços d'un ós.
Hi ha un món ple d'amor.
Que bonic.
Que màgic.
Sentir-se abraçat.
I encara més.
Rebre una abraçada;
regal que no s'acaba.
VI
Sols una
Quan el jaguar
es llença l'atac,
sols una.
Quan el jaguar
està desesperat,
sols una.
Quan el jaguar,
abraça la por,
sols una.
Una arma.
La de l'amor.
T'estimo, li dic,
des del fons del meu ésser.
I una esfera de llum,
m'embolcalla.
Com el més gran
i miraculós escut.
Sols una.
L'amor.
VII
Si li deixem
El camí s'obre al nostre davant,
si li deixem obrir-se.
El cor parla al nostre ésser,
si li deixem parlar.
Les paraules saben escoltar,
si els hi deixem escoltar.
L'amor tot ho estima,
si li deixem estimar.
VIII
Ésser alat
Ésser alat
de llum n'és nat.
De llibertat
esclat.
En mi.
En tu.
En nosaltres.
Ésser alat,
de llum n'és nat.
I llum és
quan ha marxat.
IX
Que es fa?
Que es fa quan no veus el camí,
i veus que un altra persona davant teu,
veu clarament quin camí ha de seguir?
Que es fa?
Esperar.
Fins que vegis el teu propi camí.
El teu propi triar.
Avançar.
Quan sentis dins teu,
que vols avançar.
X
De vegades, té por.
El jaguar
de vegades té por.
I espantat,
fa mal al seu voltant.
Però ell no pot tenir por,
es diu a si mateix.
Malgrat tot...
El jaguar té por.
La por es pregunta: per què?
Per què no la vol escoltar?
Per què no la vol abraçar?
El jaguar, de vegades,
té por.
XI
Ballar amb la incertesa
Ballar amb la incertesa.
Sense saber el que vindrà
tan sols abraçant,
tot allò que ens ve a trobar.
Ballar amb la incertesa.
I descansar en la certesa,
que tot té música;
que fins i tot el silenci,
es pot ballar.
Ballar amb la incertesa.
XII
Encara em pregunto...
A vegades els moments,
es converteixen en abraçades.
A vegades els segons,
esdevenen petons.
Són tan dolces.
Són tan plens d'amor!
De vegades la vida,
es transforma.
I deixa els minuts de rellotge
desats dins l'armari,
i es posa les seves millors gales.
Però, encara em pregunto...
si és la vida mateixa,
o som nosaltres,
els qui la vestim?
Ainoa Soler
17 de desembre del 2022,
Barcelona i Sant Cugat del Vallès
Fotografia: Pintura sobre seda d'Ainoa Soler - tardor 2022
Comments