Temps sense temps

I altres pensaments.

I

No ho dubtis

No ho dubtis, que la llum que veus en mi,

és un mirall del que tu duus dins.

Perquè a mi em passa el mateix que a tu,

quan et llegeixo, o quan miro els teus projectes!

M'omplen d'alegria i de joia, de llum!

I penso: que bonic, com irradien amor!!!! 

I de ben segur, tots els projectes que existeixen 

d'aquesta forma al món, 

nascuts al cor i cuidats amb amor, 

són projectes que es converteixen en llumetes...

...i van creant un cel ple d'estrelles 

per on els somnis dels éssers humans 

i de tots els habitants del planeta terra, 

poden escriure cançons,

dibuixar horitzons 

i travessar per camins de màgia 

vers a altres dimensions. 

M'imagino el món vist 

des d'un satèl·lit llunyà, 

i contemplo amb un somriure, 

quan d'amor s'hi deu poder aquí contemplar. 

Quanta de vida i de joia, 

deuen emetre cada arbre, 

cada flor, cada infant,

cada petit projecte

que abraça el que és

i planta una llavor a la terra i al planeta.

Així que un cop més, gràcies projectes Llumeta!!!!

Per tant que regaleu, 

per tant que generosament, 

compartiu amb el món. 

II

I abans d'acabar

I abans d'acabar i encara somiant,

m'imagino una abraçada

que us pugui arribar a trobar,...

...que us vingui a abraçar,

i a enlairar vers l'oceà de somnis

que encara us estan esperant!!!!

Fins que les estrelles tornin,

a enllaçar els nostres camins!

Abans d'acabar,

i seguir estimant.

III

Junts

Junts tots tres

per una estona al nostre terrat.

Contemplant un cel en ple esclat.

Amb els colors del blau, dels núvols,

i de les flors primaverals.

Per una estona, els rellotges van deturar el seu tic-tac.

I les fades es van quedar mirant.

Expectants. Aquest regal al seu davant. 

IV

M'ha passat altres vegades

Amb tu, m'ha passat altres vegades.

Semblem un tira i arronsa.

Que quan tu t'apropes, 

jo sento que encara em falten passes

per arribar a trobar-te.

Que quan jo m'apropo

tu sents que encara et falten passes

per arribar a trobar-me.

Semblem un tira i arronsa.

M'ha passat altres vegades, amb tu.

És un joc de temps i espera.

D'avançar i sense córrer escoltar.

M'agrada.

I em pregunto si algun dia arribarà.

Aquell precís encaix,

en que tots dos avancem

en el mateix i preciós instant.

V

Hi ha temps fora del temps

Hi ha temps fora del temps.

No tenen pressa

i sempre són presents.

D'alguna misteriosa forma,

són eterns.

Temps fora del temps.

Que es troben a voltes

dins les passes d'un rellotge.

Es miren les agulles amb curiosa simpatia.

Però és que ells es saben,

caminants d'altres vies.

Temps fora del temps.

Per camins que no es desfan.

Tan sols bateguen;

es saben estimats germans,

eternament companys.

VI

Imants

Imants de cor

que s'atrauen amb la força de l'amor.

I bateguen en un cel obert i sense por.

Imants llargament atrets en altres vides

units en milers de vies, canals i sintonies.

Imants més enllà del món.

Que no deturen el seu vol.

VII

T'estimo

La carta acaba amb un t'estimo.

La poesia comença amb un t'estimo.

El camí s'il·lumina amb un t'estimo.

L'ànima somriu feliç 

mentre abraça un t'estimo.

El teu cor em regala un t'estimo.

I el meu, s'apropa al cel i li pregunta avui, 

quin dia és?

Arribarà el moment,

en que no hagi d'esperar ja més?

VIII

De vegades em pregunto

M'esperarà?

Em reconeixerà?

Em veurà?

M'abraçarà?

M'estimarà?

De vegades em pregunto.

IX

Ésser estimat

Ésser de llum i alat

que voles al meu costat!!!

Gràcies per ser un ésser tan estimat!

Tan ple d'una màgia indescriptible.

D'una font d'inspiració inesgotable.

I d'un desig d'abraçar-te inconfusible.

Tens ales visibles,

que et duen per camins de vida

sorprenents i imprevisibles.

I també ales invisibles,

que abracen des de la distancia

i esdevenen un escalf, un impuls, un company indivisible.

Que bonic és sentir-te.

Gràcies per esdevenir el batec del teu cor,

l'esperit de la teva ànima i la tendresa de la teva abraçada.

Ainoa Soler Hoyo

Del text i la pintura.

Sant Cugat del Vallès - Divendres 9 de juny del 2023