I a tu, què et diu?

Crònica VII - dimarts 1 d'abril del 2025

Aquest passat dimarts dia 2 d'abril, vam visitar la galeria d'art Alzueta Turó, situada al C/Josep Bertrand, a Barcelona. Situada en un entorn privilegiat, i amb vistes a un parc molt ben cuidat, entrar en aquesta galeria, té quelcom d'especial.

I és que el dia ens va acompanyar, si. La llum entrava pels finestrals amb una força primaveral. Les parets semblaven acabades de pintar. I els quadres de gran format, quedaven molt ben presentats.

De seguida la Clara, ens va donar la benvinguda a l'espai, i ens va acompanyar a descobrir les obres que al llarg d'aquest proper mes, s'hi podran visitar. Així mateix, vam poder conèixer l'evolució del projecte artístic de la galeria, i com mica en mica, ha anat assolint fites. Al 2021, amb la inauguració d'aquest espai al costat del Turó Park, a Barcelona, i també amb un espai a Madrid; i aquest 2025, amb la inauguració tot just fa ara una setmana, del primer espai Alzueta, ni més ni menys que al mateix París, la mítica ciutat de les arts.

A més a més, unint tradició i modernitat, també és possible visitar exposicions al Palau de Casavells, al mateix Casavells, un poblet situat a la Costa Brava. En aquest espai, a més a més d'exposicions obertes al públic en caps de setmana i períodes de vacances com ho són la setmana santa o l'estiu, també s'hi realitzen residencies artístiques per a creadores i creadors.

Tot plegat doncs, un projecte que, complementat amb les Fires Internacionals on també participa, la Galeria Alzueta es converteix en un espai prometedor per al públic que busca moviment, art i contemporaneïtat.

En el nostre cas, amb el grup dels dimarts van tenir el privilegi de poder visitar en primícia la exposició que s'inaugurarà aquest proper dijous: una exposició de gran format, titulada "Ària", d'Enrich R. Nom artístic de Ramon Enrich fill, hereu d'una tradició familiar de dedicació al món de la pintura, amb el pare, l'avi, i també el germà, del tot immersos en aquest univers.

"Ària", se'ns va presentar com una mostra on l'experimentació pictòrica agafa un paper protagonista. I on l'expressió de l'artista, ens apel·la compartint la seva pròpia investigació i procés de creació. Personalitat, identitat, originalitat. Són camps que ens venen a buscar, sigui per la seva presencia, o per la seva absència. O bé, com sempre, segons el punt de vista que agafem.

Contemplant les obres, algú em va preguntar: "I a tu, què et diuen aquests quadres?"

La pregunta em va semblar d'allò més interessant. I no gens fàcil de respondre.

Vés que en ella, hi ha una mica de tot allò que en aquestes sessions dels dimarts, intentem descobrir.

Perquè visitar exposicions cada dimarts, si té quelcom d'especial, és la possibilitat que ens dóna per aprendre a obrir la nostra mirada.

Per contemplar, i reflexionar.

Per preguntar-nos i per preguntar.

Al quadre.

I a la resta de companys.

A l'artista.

I a d'altres llibres.

La diversitat en les fonts, crec que és necessària i rica.

I què allò que un quadre ens diu, pot canviar segons qui el mira.

Segons com el mira.

Segons quan el mira.

Tot plegat, un grapat de pensaments em van venir a buscar. I sense haver trobat encara una resposta, per a saber què em diuen a mi, els quadres que vàrem veure ahir, si que m'agradaria compartir algunes referències que considero interessants.

Per una costat, recomano la lectura del llibre de Leonard Koren, "Lo que hacen los artistas". Una lectura a través de la qual ampliar la nostra mirada, quan ens troben davant d'una obra d'art.

Així mateix, també recomano passejar-se pel recurs que posen a disposició de tots els visitants, des de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, titulat: "Mirar amb altres ulls." Un eina d'allò més didàctica i enriquidora, per a despertar la nostra capacitat observadora i d'observació. Sigui d'un quadre, o de qualsevol instant de la nostra realitat.

Per últim, recomano escoltar allò que ens du el temps. De vegades cal temps per a entendre, per a escoltar, per a observar. I només a primer cop d'ull, és difícil poder copsar la complexitat de la realitat.

A voltes, la relació amb una obra d'art és instantània, intuïtiva, automàtica.

Però d'altres vegades, per a poder opinar sobre una obra d'art, ens cal temps.

Aprendre a escoltar amb paciència, doncs, crec que és una altra de les eines que jo recomanaria, quan ens posem davant d'una obra d'art.

Dimarts que ve, continuem amb la nostra ruta, i qui sap, si el que trobarem en el nou espai que visitem, ens ajudarà a descobrir nous secrets. Fins ara davant els nostres ulls també presents, però per als quals, encara no tenim la clau que estàvem buscant.

Com deia algú, el temps, té totes les respostes.

Ainoa Soler

Crònica VII, dimarts 2 d'abril del 2025 - Galeria Alzueta Turó i Galeria Jorge Alcolea Sala Nonell