Festival Hivern 2025

Sant Cugat Dance Academy - Teatre de Mirasol

L'experiència de la Dansa Creativa, a l'escenari (dels 3 als 7 anys)

Per a molts de nosaltres, avui serà el primer dia que ens trobarem ballant dalt de l'escenari.

Hi ha qui té moltes expectatives sobre el que farem.

Hi ha qui ens mira, i somriu.

Arribem als volts de dos quarts de cinc, i ens trobem amb els i les companyes de classe.

És un gust veure gent coneguda, ja que a banda de la nostra família, i del grup de classe, ens trobem rodejats de molta gent.

Semblen ballarins i ballarines molt més grans que nosaltres.

I se'ls veu molt emocionats.

Trobem a l'Ainoa, i desprès de saludar-nos, ens convida a entrar per a conèixer la sala on farem avui la nostra classe. I ostres! Quin xoc entrar en un espai que de cop està tan fosc. No veiem bé el que hi ha. Fins que un cop travessades unes files de butaques negres, descobrim davant nostre un espai molt gran. És l'escenari. Ara té poqueta llum, i unes cortines molt grans tot al voltant.

A alguns de nosaltres ens impacta, i expressem amb determinació que nosaltres aquí no ballarem. No expliquem el perquè en paraules, però... probablement, ens sembla molt gran, fosc, i potser desconegut... És la primera vegada que pugem junts com a grup, a un espai com aquest. Alguns, és veritat, hem tingut alguna experiència semblant, als festivals de nadal de l'escola. Però... aquí dalt, nosaltres sis avui.... semblem petites formiguetes en un univers gegant!

Donem junts la volta a l'escenari, i ens imaginem baixant per unes escales que hi ha al lateral. Són molt petites. Però com que nosaltres també ho som, només de fer-ho a poc a poc i amb cura, tots aconseguim baixar. Aleshores donem la volta a les grades per l'altre costat. Són enormes. No veiem res quan estem caminant per allà al darrera. Sembla que estiguem, en plena aventura!

Havent fet tot el recorregut, sortim. I tornem a veure a les nostres famílies. Què fàcil seria ara tornar al seu costat, i poder-nos quedar asseguts a la seva falda, agafant-los la mà. Tranquils, i en un entorn familiar. Potser a alguns de nosaltres ens passa pel cap la idea, però...

...però la nostra aventura segueix endavant. I ara som caminant pels passadissos dels vestuaris. Avui no parem de descobrir llocs nous! Hi ha cues de gent per tot arreu. Si que han vingut persones aquí! Al final de tot, trobem una sala amb vistes a la natura, i allà fem el nostre cercle.

Menys mal, això si que és familiar. És així com comencem les classes els dijous. Les classes que si que coneixem, i que sabem com són. Perquè la d'avui... estan sent tota una aventura diferent!

En cercle, podem pintar una estona, parlar, explicar als companys el que hem fet avui, fixar-nos junts en el que està passant al nostre voltant... I poc a poc, sembla que quelcom dins nostre es tranquil·litza. És difícil explicar com funciona, però el fet de parlar amb el grup, i sentir com la resta de companys són part del nostre univers familiar, ens reconforta.

Els que gairebé no havíem obert la boca en tota l'estona, ho comencem a fer. I tot xerrant i escoltant els companys, sembla que estar aquí, ja és una altra cosa. Fins al punt, que comencem a preguntar quan podrem tornar a entrar a aquella sala gran de l'escenari.

Si, qui ho diria! Ara tenim ganes de tornar-hi. Així que ens comencem a preparar. Decidim un ordre per entrar tots agafats de la mà d'algú. Així, tot i que sigui fosc, no prendrem mal, ni ens perdrem. I juguem a fer i desfer la fila. Quan estem ben posats, l'Ainoa ens convida a desfer les posicions, per tot seguit, tornar a reprendre-les en un tres i no res. I funciona! Avui estem molt atents.

I arriba el moment. Tornem a entrar, ara ja ben preparats, a la sala fosca. Quan la gent ens veu caminant en fila pel passadís, ens somriuen. Sembla que tothom ens miri... Nosaltres seguim avançant, i ens col·loquem darrera de les cortines. Estem tant pendents de l'Ainoa, que cada moviment que fa la copiem. I fins i tot la seguim, quan no calia! Ella anava a parlar amb la noia que tenia un micròfon a la mà, i tots la hem seguit pensant que se'ns perdria.

Però no hem tingut temps de tornar gaire al lloc, que de cop, ja ens veus a tots nosaltres, davant de les llums que pengen del sostre. Érem a l'escenari. I sentíem curiositat. Era una situació nova, si. Però no tant com la primera vegada que hi hem pujat.

Allò de que no volíem ballar aquí dalt, una mica se'ns ha oblidat. I com qui no vol la cosa, hem començat el nostre escalfament habitual.

És veritat que era més difícil concentrar-se aquí, que a l'aula dels dijous.

Però ho intentàvem. De tant en tant, miràvem allà on ens semblava que haurien d'estar les nostres famílies. Alguns de nosaltres, hem començat a gaudir realment, d'estar dalt de l'escenari. Ha estat molt ràpid però, perquè, tot just començaven a situar-nos dins l'espai, que ja hem hagut de fer la fila, saludar, i sortir per les escaletes petites.

La bona noticia, és que hem tingut una alegria tal amb aquesta petita estona dalt l'escenari, que quan ens hem trobat junts altre cop al passadís dels vestuaris, hem començat a saltar i somriure, demanant de tornar a pujar a l'escenari!!!!

Sembla que és una de les coses que més ha agradat a l'Ainoa avui. Descobrir que de cop, hem volgut tornar a viure l'aventura, que al començament, semblàvem tant reticents a experimentar.

Al passadís, ens hem trobat a ballarines i ballarins molt més grans que nosaltres. Algunes, al veure'ns, es paraven i ens preguntaven els nostres noms, i ens explicaven coses. També ens han dit com es deien, però no sabem si els recordem de tants de noms que ens han dit!

El temps ha passat molt ràpid. I dit i fet, tornàvem a ser dalt de l'escenari. Tot just feia un minut, que estàvem practicant al passadís les nostres accions habituals (salts, girs, frozens, equilibris....), i ens han sortit a tots súper bé! Ara però, dalt de l'escenari, era més difícil.

Perquè hi havia moltes coses noves que mirar; també les famílies que a voltes, era irresistible voler-les trobar. Ni que fos sols amb la mirada... Altres cops eren els llums, que tant especials i grans, a sobre nostre, eren enlluernadors. I l'escenari mateix, era tan gran, que resultava difícil fer tot el que fèiem a classe.

Ho hem intentat però. I hem rigut molt.

Ha estat divertit el record que guardem de l'experiència. I sembla que això és quelcom important, per a que l'any vinent, tornem a tenir ganes de pujar dalt l'escenari. Ens han dit que cada any ho farem una mica millor, i que allò que no hem aconseguit avui, ho aconseguirem més endavant.

El que si que hem aconseguit, és gaudir plegats.

I això és un regal que ens enduem dins nostre.

Quan hem tornat a abraçar les famílies, per les seves cares, diríem que elles, també n'han gaudit. Han rigut molt, i ens han vist sota les llums dels focus. Cosa, que no es veu cada dia.

De vegades, volem copsar en un segon, el que calen anys per a entendre.

De vegades, volem que en un minut, aparegui tota la màgia d'un any.

Però per sort, els infants, recordem sovint als adults, que tot porta el seu temps.

Que no cal córrer.

Però si que cal avançar cada dia una mica.

I avui, hem fet un pas gegant!

Perquè qui ho diria, que de quedar impressionats i una mica esporuguits el primer cop que hem entrat, seríem nosaltres mateixos qui demanaríem saltant d'alegria, tornar a entrar a l'escenari!

Diuen, que els ballarins grans també han de fer sovint un treball, per aprendre el que nosaltres estem aprenent. Aprendre a pujar dalt de l'escenari, i gaudir.

Aprendre a endinsar-se dins el que no coneixem, que és fosc, gran, i ens fa por... i transformar-ho en un espai segur, lluminós, alegre.

Qui sap, potser algun dia, el que hem aprés avui, ens ajudarà a no tenir por, de cap dels escenaris, que més endavant ens vinguin a trobar.

Fins aleshores, que la dansa i la música, segueixin sonant al nostre cor!!!

Ainoa Soler - Festival d'hivern SCD Academy

Teatre de Mirasol - Grup de dansa Creativa (3-7 anys)

---

Al vídeo, un fragment de la peça de dansa improvisació, al festival d'Hivern 2025.

Ballarina: Ainoa Soler