El Museu Frederic Marès
- Ainoa Soler
- 11 mar
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 22 mar
Crònica VI - dimarts 25 de març del 2025
Alguna vegada t’has preguntat què marca l’inici de les col·leccions?
Com comencen a existir?
Quin és el moment en què pren forma la idea, i es comença a convertir en realitat?
A la visita que fem com a cloenda d’aquest trimestre, amb el grup del taller Visitem Exposicions d’Art, ens endinsem en la col·lecció del Museu Frederic Marès, a Barcelona.
I ens preguntem per la seva història, els seus orígens.
La seva trajectòria. El seu motiu de ser.
I per les diferents etapes que s'han anat succeint i teixint, als seus ara ja, prop de vuitanta anys d’història.
Tenim ganes d’escoltar tot allò, que aquest museu té per a explicar.
Així com inquietud per a conèixer-ne la seva extensió.
Què abasta aquesta col·lecció?
Passadís rere passadís anem descobrint peces que ens fan viatjar. Recorrem més de dos mil anys d’història de l’art de la humanitat. I a cada sala que entrem, de nou ens sorprenem. Art grec, art romà, art medieval, art del renaixement, art del barroc,... la llista és inexhaurible. Per bé que la escultura de talla policroma i amb motius religiosos, resulta ser l’estrella de la primera secció que visitem.
Seguim pujant escales, per arribar a altres col·leccions d’allò més curioses. Tot de records i memòries d’un temps que ja no es present, venen a donar-nos la benvinguda. Quan entrem a la secció del Gabinet del col·leccionista, hi trobem: sales dedicades al ferro forjat i la forja, amb claus i tot tipus d’eines, avui ja irreconeixibles per a ulls no experts; un espai dedicat a Montserrat; unes sales dedicades a les armes; un gran espai dedicat al que anomenen «sala femenina»...
Podríem debatre sobre l’oportunitat del títol, però en tot cas, la infinitud d’objectes relacionats amb la estètica, la vida a la llar, la moda, i les tasques associades tradicionalment a la dona, ens permeten fer-nos una idea de com era la vida femenina burgesa, a la Barcelona de finals segle XIX, començaments del s. XX.
Els passadissos ens segueixen portant sorpreses, i descobrim la sala dels fumadors, la sala dels rellotges, la sala de la fotografia... fins que arribem a l’Estudi-Biblioteca del mateix Frederic Marès. Un espai que s’ha conservat amb cura i esment, i que ens permet imaginar aquestes parets, quan encara en Marès tenia aquí el seu despatx i hi treballava.
En aquest recorregut, veiem un total d'unes disset sales temàtiques, i més de 50.000 objectes. A voltes anomenada pel propi Marès, com «El Museu Sentimental», aquesta segona part del museu ens permet doncs conèixer una mica més de prop, com era la vida quotidiana de la Barcelona burgesa als inicis del s. XX.
Però, per què tot aquest museu?
Què uneix totes aquestes col·leccions?
Quin n'és el fil conductor?
Una mirada curiosa ens deté davant anècdotes que per la seva humanitat, ens ajuden a entendre millor tot plegat. És interessant escoltar aquell record que en Frederic Marés mateix, explica a les entrevistes que en vida li van fer. Ell recorda amb passió aquella primera col·lecció. La de xocolatines i els seus embolcalls de papers de colors. I és que ja de ben petit, la fascinació per la bellesa, les formes, els colors i en definitiva, per l’art, el varen dur a estimar i col·leccionar, allò que d’altres nens només contemplaven com a un regal, destinat a ser menjat.
En Marès infant, fent un esforç i retenint les seves ganes de menjar-se la xocolatina, les anava desant, i sense saber-ho col·leccionant. Gaudia de veure com cada dia, el seu tresor creixia. Veiem doncs ja en els inicis de la seva vida, aquesta vessant que l’acompanyarà al llarg de tots els anys.
Aquest anhel de conservar, de guardar, d’estimar.
De rescatar de l’oblit la bellesa que a voltes, passa desapercebuda.
I de les xocolatines d’aquell infant, fins a la col·lecció que tenim davant nostre avui en dia.
Se’ns dubte, ens trobem davant una figura excepcional en el món del col·leccionisme.
Tantes peces hi ha en aquest Museu, que se’ns podria passar per alt deturar-nos a estudiar un poc més la biografia mateixa del seu principal impulsor. I és que Marès, més enllà de ser el col·leccionista pel qual avui en dia la majoria de nosaltres el coneixem, també va ser artista i escultor; restaurador i recreador d’escultura antiga; professor i director de l’escola d’Art de la Llotja; consolidat viatger de començaments del segle XX; i un home dotat d’una gran sensibilitat artística, intel·ligència, i apassionadament entregat al seu treball. Va rebre diverses beques que el van permetre estudiar a capitals europees, com París o Roma, tot fent estades a França, a Itàlia, a Regne Unit i a Bèlgica, entre d’altres països.
Així mateix, a Barcelona comptem avui en dia amb prop de 24 escultures repartides per tota la ciutat, obres de l’escultor Marès.
No arribant a tenir mai una gran fortuna personal, és interessant descobrir com tot sovint, quan guanyava premis als concursos per les seves obres com a escultor, les quanties de diners que li atorgaven, les destinava ni més ni menys, que a comprar obres d’escultura per a les seves col·leccions. En paraules del mateix Marès: «faig escultura, i el que guanyo amb ella, ho inverteixo per a comprar escultura»
En conclusió, quan parlem de Marès, parlem d’una persona que va dedicar tota la seva vida a l'art, i en especial, a la seva conservació. Una vida que va ser llarga i profusament viscuda. Nascut al 1893, estem referint-nos a prop d’un centenar d’anys; ja que fins l’any 1991 (data en què ens deixarà) seguirà a primera fila, treballant per cuidar, fer créixer i conservar, la seva col·lecció.
Des del 1946, aquesta col·lecció esdevé una donació per a la ciutat de Barcelona. Estem parlant d’una casuística en el món dels Museus, comparable al Museu Picasso de Barcelona. Tots dues, donacions per a la ciutat comtal, que mantenen la seva autonomia com a institucions, i que permeten al visitant trobar a la ciutat de Barcelona, veritables joies. Cadascuna d'aquestes institucions, des de dues portes estilístiques ben diferents. Però curiosament, ambdues gràcies a la donació que en el seu moment, va rebre com a tal, la ciutat de Barcelona.
Si tens ganes d’acompanyar-nos en aquesta, i en les properes visites que fem, per a descobrir l’art que tenim molt a prop nostra ciutat, t’esperem els dimarts! A les 11:30h amb el grup del matí, i a les 17h amb el grup de la tarda.
Ainoa Soler
Crònica VI, dimarts 25 de març del 2025 - Museu Frederic Marès
PER ALS QUE VOLEU SEGUIR ESTIRANT DEL FIL
Per a inscriure't al taller dels dimarts:
Per a saber més sobre el Museu Frederic Marès
Per a escoltar una entrevista amb el mateix Marès
Per a saber sobre les particularitats d’aquest museu i el col·leccionisme
Comments